continuació 1

Va baixar cuidadosament les escales de pedra , estaven desgastades , per el pas del temps . De sobte va pensar , que ...com avia arribat allà ?, i.. en Hakers? que se’n havia fet d’ell?.

Ara baixava les escales amb mes velocitat .

I de sobte va nota que xocava amb algú .Aquell moment el troba a la seva ment , un esbós borrós. Va ser massa ràpid. Però per sort es va poder aferrar a la barana i no caure de morros per totes les escales , que n’eren moltes.

Es va trobar amb uns ulls clars i petits , afinats com els de un gat.

Era un noia , jove , una mica mes gran que ella

-Quin susto que mas parit tia!-Va exclamar aquella noia .Però de sobta va veure que la Neily la mirava amb ulls impacients , de una presentació.-Em dic Greinel , soc la que porta tot aquet castellet. I no em preguntis el que faig. També estudio aquí , suposo que tu ets nova, no?

Va somriure i li va donar la ma

-Em dic Neily, encantada.-Va deixar veure el seu somriure mes servicial que va poder. Anava vestida amb una samarreta que va trobar per aquella motxilla que , no sabia ni que l’havia posat allà dins , era la mes presentable que tenia. Portava els mateixos texans que portava ahir a nit, però , per sort els tenia eixuts. Li quedaven molt be , per que se li arrapaven al cos i la feien mes esvelta i prima.

-Jo marxo que faig tard –I sen va anar sense dir res mes

Neily va seguir el seu camí.