Reena-neily

Laura, va acariciar suaument els cabells den Chris, ella estava pàlida i amb els ulls enfocats amb una altra direcció.
Amb aquell moment en Chris es va maleir de averla portat amb aquell lloc tan fosc i mort .
Com se li avia acudit ?,era patètic .

-No dorms?
Ella va fer que no amb el cap.
Es va possar a mirar el cel que els il·luminava als dos .
La va veure perfectament ,per que aquella nit era lluna plena , i desprenia una claror radiant , solida, diferent de les altres .

En Chris es va fregar els ulls.
-No et tenia que aver arrossegat fins aqui
Ella li v afer alçar el cap per mirarli els ulls
-No m’has arrossegat chris , jo ei vingut amb una idea perfectament aclarida de aquest lloc.
Ja m’imaginava aquestes situacions , nens malalts , mares sense poder alimentar als seus fils , pares que no troben les seves famílies...aixó es una guerra , i no tindrie que passar .
No es mes que un mal son per aquestes persones , persones que estan buscant dia i nit els seus fills que son morts , persones que no han menjat des de fa mes de una setmana .
-Aon tens la ferida? –la va tallar .- No em diguis que et pensaves que no ho sabia.
-No es res ...
-Se que t’ho va fer aquell gos que quidabes , aquell maleit gos que li donaves e teu dinar .. per deu Laura en que penses!! Es una guerra , necessites menjar , vols acavar enmalaltin?
-Deixam en pau , no necessito que ningú em leccioni , em se quidar de mi mateixa.-Ella es va possar d’esquena a ell .

En Chris la va abraçar , i ella en va cedir .
En Chris en aquell moment , volia estar lluny del lloc on eren , lluny de aquell horrible lloc que semblava que no tenia sortida, però ho tenia que fer , havia anat a quidar i curar res mes .