LA ARRIVADA
Regnava el silenci ,la montanya era coberta de neu, neu gruixuda , que o cobria tot. Va agafar una bocanada d’aire fresc , era increïble que hagués pogut arribar , amb els maltranguls que acabava de passar , ho volia deixar tot enrera.
Va somriure i va agafar la cartera que la havia deixat a terra .
Estava a la montanya d’en Cleveland. En Cleveland era un home que havia viscut en aquella montanya des de feia cecles , un mag, un mag estrany, que en deien , un mag de màgia negra .
Deien que era un home malvat, que havia raptat nens i destrossat cases . Que era tenebrós i silenciós com un gat .
Però amb ell , amb la Neily, l’i era igual , no s’ho creia tot allò , i no tornaria en rera per uns rumors , a mes no volia tornar en rera , ara ja no.
Es va muntar al seu cavall , en Haker , era un cavall blanc , com la neu que hi havia per les muntanyes .Era veloç i ràpid de reflexos .El va criar des de petit , sempre anaven juntes a les aventures.
S’anava fent de nit , i començava a nevar , tenien que trobar un cova o una caseta de camp que els deixessin passar la nit , o si no els llops...
Va sentir una esgarrifança en pensar en allò que va decidir que tenia que continuar el camí , fos o no de nit , per lo menys fins trobar algun lloc per arraulir-se d’avant el foc.
.
(0)
Ja feia estona que anaven sense camí , i la Neily ja tenia els peus freds , tremolava de fred , estava agafada al coll del cavall per sentir una mica la calor que desprenia
Ja , feia mes de una hora que caminaven sense cap referència , no i veien res , només la llum de la lluna plena , els deixava veure els arbres .
De sobten una veu li va sonar al darrera .
Era una figura que no es veia del tot clara , però era un noi.
Era una veu fina , suau.
- Hola Neily – va dir la veu
La Neily nerviosa es va posar recte , i va mirar en rera .
- Qui ets? –va preguntar amb cert nerviosisme.
- No ten recordes de mi?- va afegir la veu
- Tu...- va balbucejar
- T’ajudaré , em dic Peter, has somiat molts cops amb mi ...
Ell es va treure la caputxa que portava a sobre del cap , per protegir-se del fred , i va encendre la llum d’una espelma que hi havia a dins d’una caixa de vidre subjectada per una nansa .
La neu li queia suaument per les espatlles , li acariciaven al cabells .
Ara el dos es van veure els rostres , ella tremolava de fred, estava tota coberta de neu.
Ell estava a sobre d’un cavall ,i la mirava fixament, amb un aire de respecte .
Devia tenir uns 15 anys , ere morene amb una cabellera espessa , ulls verds i amb la cara rodona, era mes alta que ella.
- Veus?. Aquest collaret, te un dibuix , es un dibuix especial , et sona?
Ella va vacil·là un moment ... se la va quedar mirant i van estar uns segons en silenci.
- Si.- Va dir tremolant de fred
- Tens un taca de naixement idèntica .- Va afirmar ell
- Com... com ho saps?
-A l’esquena , petita.- El va tallar, es va quedar mirant-se un davant de l’altre –Que noia anem,o et vols congelar ?
-A on? . –va gosar dir
- Mira ,a mi més igual que agafis una pulmonia, però amb en Cleveland no , es a dir , em fas el favor de acompanyar-me ?
Ella va fer que si amb el cap i el va seguir Cada cop es sentia mes dèbil i notava que en Hakers també
Va treure de la butxaca petita de la bossa un cubet de sucre i li va donar a en Hakers
Al cap d’una estona de caminar i caminar , ella es va adormir.
Mentre estava adormida va sentir parlar ...
- Està gelada–Va dir una veu
- Si , l’ai trobat mig moribunda i ...
- Clar , com que el senyor Peter es fora i mai li passa res , per que ajudarem als altres?- Va replicar en to burleta aquella veu
- Escolta , ja ei fet prou en portar-la aquí , o sigui , que menys queixes , d’acord?
- Mira jo marxo , que aquí no haig de fer res .
Peter li passava un drap moll calent per el cap , o feia amb suavitat, amb delicadesa .
Es trobaven en mig d’una cambra , molt ven decorada , amb tons rústics , hi havia una sola finestra per on es podia veure l’exterior.
La noia es va despertar i sel va quedar mirant amb els ulls endormiscats
- Tens encara febre? - Li va preguntar en Peter
- Em sembla que no. – Va respondre la Neily
- D’oncs jo ja marxo.
- Que faig?
- Tens que baixar a baix la sala principal, allà es on t’espera en Cleveland-
- I tu que faràs?- Li va dir tímidament la Neily
- Aniré a la biblioteca , no ho sé.
- En Cleveland , es aquell home que ha estat abans no?
- En efecte, mira jo tinc que marxar i tu també , es a dir que .. ja ens veurem per aquí
Peter anava agafant les tovalloles molles i les posava a una assafata , li en va deixar una sobre del llit . Llavors va marxar.
Entradas
